SINOPSIS en castellano
Dentro del contexto del cambio climático se está observando a través de los registros aerobiológicos de la Red Aerobiológica de Cataluña que con unas temperaturas más elevadas y unas mayores concentraciones de CO2 dióxido de carbono que las plantas tienden a aumentar su producción de polen. El estudio, publicado en la prestigiosa revista International Journal of Biometeorology, pone de manifiesto una tendencia creciente significativa en la cantidad de polen liberado a la atmósfera en los últimos años, posiblemente como consecuencia del cambio climático, que estaría relacionada con aumentos en la prevalencia de la alergia al polen en la población catalana. Ello tiene afectaciones importantes sobre la salud pública de la sociedad que debe ser un motivo más para prevenir el cambio climático.
El canvi climàtic podria estar augmentant els nivells
pollínics a l'aire de Catalunya
Efectes nocius del pol·len al·lergogen sobre la salut pública
En el context del canvi
climàtic, amb temperatures més elevades i majors concentracions atmosfèriques
de diòxid de carboni, les plantes tendeixen a augmentar la seva producció
pol·línica. En el cas de les plantes anemòfiles, les que asseguren la seva pol·linització
a través del vent, d’això en podria resultar un problema de salut pública si
tenim en compte que moltes d’aquestes espècies són altament al·lergògenes i
que, amb un clima més càlid, les concentracions de pol·len atmosfèric podrien
incrementar-se.
Pòl·len
Un treball liderat per
investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), la
Unitat de Botànica i el Departament de Matemàtiques de la UAB ha posat de
manifest que l’aire de Catalunya està experimentant un augment significatiu de
les concentracions pol·líniques.
Aquesta tendència a l’alça
en la producció pol·línica, que ja havia estat observada en altres països
d’Europa, ha estat analitzada a través dels registres aerobiològics de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya, que
des de l’any 1994 monitoritza les concentracions de pol·len en diferents punts
de la geografia catalana. En concret, es van analitzar les tendències en les
concentracions pol·líniques anuals de 11 tàxons de gran rellevància
biogeogràfica a Catalunya en un període de 18 anys (1994-2011), utilitzant
diferents mètodes estadístics paramètrics i no paramètrics aplicats a la
detecció de tendències en sèries temporals de dades bioclimàtiques.
L’estudi, publicat a la
prestigiosa revista International Journal
of Biometeorology, posa de manifest una tendència creixent significativa en
la quantitat de pol·len alliberat a l’atmosfera en els darrers anys,
possiblement com a conseqüència del canvi climàtic, que estaria relacionada amb
augments en la prevalença de l’al·lèrgia
al pol·len en la població catalana. Això no obstant, l’estudi apunta que
caldrien més anys de monitoratge aerobiològic per anar confirmant aquestes
conclusions.
Cas de les plantes anemòfiles i salut pública
D’altra banda, no tots els
tipus pol·línics semblen estar responent d’igual manera al canvi climàtic. Els
tàxons mediterranis, com ara les alzines (Quercus spp.), els pins (Pinus spp.)
o el llentiscle (Pistacia) són els que mostren un major increment, mentre que
tipus pol·línics més propis de latituds continentals, com ara les artemísies (Artemisia),
el bedoll (Betula) o el faig (Fagus), es mantenen més estables.
L’estudi
també assenyala que la resposta al canvi climàtic es veu més accentuada en
arbres que no pas en espècies herbàcies. Aquesta diferència podria
venir explicada pel fet que en espècies llenyoses, el desenvolupament de les
flors es veu més afectat per la temperatura, mentre que en espècies herbàcies
la floració està més influenciada per les precipitacions.
Els mètodes estadístics
utilitzats en aquest treball han assentat una nova base per a l’estudi dels
indicadors bioclimàtics mitjançant registres aerobiològics. En aquest sentit,
poder comptar amb bases de dades aerobiològiques de llarg termini resulta
imprescindible per entendre la resposta de la vegetació al canvi climàtic i, en
particular, per prevenir impactes adversos en termes de salut pública,
monitoritzant les tendències en la pol·linització d’espècies amb pol·len
al·lergogen.
En l’estudi han participat els investigadors de
l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i del Departament de Biologia
Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB Álvaro Fernández-Llamazares,
Jordina Belmonte, i Concepción de Linares; i la investigadora del Departament
de Matemàtiques de la UAB Rosario Delgado.
Jordina Belmonte
Directora de l’Institut de Ciència i
Tecnologia Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona
Tel.
93 581 3324 / 93 581 2040
jordina.belmonte@uab.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario