Els ocells com a bioindicadors / Las aves como bioindicadores

Els ocells només poden viure quan les condicions ambientals els resulten apropiades, de tal manera que si els estudiem adequadament podem extreure’n informació molt rellevant sobre el medi ambient.

 

Els ocells no són entitats aïllades del seu entorn, sinó que formen part de xarxes ecològiques en les que realitzen funcions específiques. Quan una població d’ocells desapareix és perquè ha passat alguna cosa en el lloc on vivien que els ha impedit de sobreviure.

Si analitzem en profunditat els canvis poblacionals de les comunitats d’ocells podem obtenir bioindicadors que permeten mostrar, de forma sintètica, la qualitat d’un determinat hàbitat o la resposta dels organismes a determinats processos de canvi global, com ara el canvi climàtic.

Els programes de seguiment esdevenen claus per al desenvolupament de bioindicadors. Mai podrem conèixer els canvis que es produeixen en totes les espècies que hi ha en un ecosistema i, per tant, és imprescindible extreure el màxim d’informació ecològica a partir d’aquelles poques per a les quals en podem fer el seguiment a llarg termini.

Els ocells com a indicadors de la qualitat dels hàbitats

Entre els primers indicadors que van aparèixer hi ha els que avaluen la qualitat dels hàbitats a partir de les dades de tendències d’ocells.

Són poques les ocasions en què des de la ornitologia s’aporten dades als indicadors oficials d’un país, però aquest és precisament el cas d’un dels indicadors de la qualitat dels hàbitats, l’indicador dels ocells agrícoles. Aquest indicador està inclòs entre els indicadors de sostenibilitat de l’EUROSTAT a escala europea i del IDESCAT a Catalunya, i s'elabora a partir de les dades, respectivament, dels projectes SOCC i PECBMS.

Aquest no és l´únic indicador d’estat de la qualitat dels hàbitats que s’elabora amb les dades dels seguiments d’ocells. En el cas de Catalunya, a hores d’ara s’elaboren també indicadors de la qualitat dels ambients forestals i zones obertes naturals.

El monitoratge de les poblacions d'ocells

El monitoratge de les poblacions d’ocells és l’activitat principal que desenvolupa l’Institut Català d’Ornitologia i té com a objectiu final avaluar l’estat de conservació de les espècies i del seu ambient.

El monitoratge d’ocells és el conjunt de tècniques que s’utilitzen per conèixer les dinàmiques de les poblacions en relació a la seva distribució, nombre i demografia. Aquesta informació és la base tant per avaluar l’estat de conservació de les espècies com per generar indicadors de la qualitat del medi.

El monitoratge té diferents vessants en funció de l’objecte d’estudi. En essència, la distribució de les espècies s’aborda mitjançant la realització d’atles i la seva dinàmica temporal a través de projectes de seguiment.

Malgrat tot, aquesta distinció és bàsicament conceptual i a efectes pràctics cada cop més els projectes de seguiment aporten també informació espacial i els atles recullen molta més informació que l’estrictament espacial. Així, per exemple, el mapa i gràfic de tendència de tallarol capnegre Sylvia melanocephala, que es mostra a continuació està realitzada amb les mateixes dades.

Des que es va iniciar el SOCC, l'any 2002, dos indicadors mostren un comportament més preocupant. Són els de zones obertes naturals, que inclouria les espècies que trobem en prats i formacions arbustives més aviat baixes i el d'ocells estèpics. En canvi, ni l'indicador dels medis agrícoles ni el d'ambients forestals mostren cap tendència definida a Catalunya en el període d'estudi.